Què és la meditació?

Hem d'aclarir que, en realitat, el que coneixem com a Meditació (Dhyana), és Concentració (Dharana: fixació de la ment en un sol punt). Quan som capaços de romandre calmadament concentrats sobre l’objecte de la nostra concentració mental, és a dir, quan som capaços de contemplar serenament allò sobre el que hem posat el nostre òrgan de coneixement, arriba l’estat que coneixem com a Dhyana o Meditació. Dharana pot ser sobre un objecte concret (Saguna) o sense objecte (Nirguna o no qualificada). De totes maneres, a la pràctica, ens referim a meditació indistintament, diferint dharana i dhyana en la qualitat obtinguda en la seva consecució. Les tècniques de concentració mental que ens proporciona el Ioga són el 6è grau del Astanga Ioga. El Ioga va ser estructurat i recollit en escriptura per primera vegada per un gran i savi hindú anomenat Sree Patanjali i d’aquesta manera ens ha arribat a Occident.

Patanjali va recollir un ensenyament mil·lenari dispers entre gran quantitat d'escoles i mestres que transmetien els seus ensenyaments de manera oral i ho va reflectir en allò que coneixem com als Iogues Sutras.

Segons els seus escrits, el Ioga es fonamenta en vuit graus o nivells de pràctica i la Concentració forma part d’ells:

  1. 1. Yamas: Normes de comportament vers l'exterior
  2. 2. Niyamas: Normes de comportament cap a un mateix
  3. 3. Asanas: Postures físiques per mantenir el cos físic vital i saludable
  4. 4. Pranayama: Tècniques de control de la respiració
  5. 5. Pratyahara: Tècniques d'interiorització de la consciència
  6. 6. Dharana: Tècniques de concentració de l'atenció mental
  7. 7. Dhyana: El resultat d'aplicar la consciència en el nostre món interior concentrant l'atenció en l'objecte escollit produeix un flux continu de la ment sobre aquest objecte que ens permet conèixer quina és la realitat de dit objecte. A aquest procés-resultat l’anomenem Meditació = Flux continu de la ment sobre l'objecte de la Meditació
  8. 8. Samadhi: La culminació o mestratge en l'estat de Dharana porta finalment al Samadhi. Samadhi és la desaparició de la consciència de separació en la ment del qui medita. És la Unificació de totes les dimensions de l'Ésser. La fi del Ioga
  9. Així doncs, allò que vulgarment denominem Meditació, és un estat psicofisiològic al qual s’arriba mitjançant la pràctica de  tècniques de concentració, sense tensió,  que utilitzem per enfocar la totalitat de la nostra ment, dels nostres sentits, en un objecte de coneixement que volem arribar a comprendre. El procés o l'estat en què ens submergim en aquestes tècniques de concentració és la Meditació.

“El ioga és com l'Arbre de la Vida, proveïdor de tots els desitjos, en el qual Yama i Niyama són les llavors, Asana i Pranayama les tiges tendres; mitjançant Pratyahara l'arbre floreix i amb la pràctica de Dharana, Dhyana i Samadhi s'obtenen els més deliciosos fruits”. (Rasik Vihari Joshi)

Allò que Patanjali va estructurar és fonamental per aconseguir resultats, però potser l'ordre no sigui tan determinant. El més important per a la mentalitat occidental és començar a practicar per on un cregui convenient, sense dogmatisme ni fanatisme, anar provant allò que a un el connecti més fàcilment, sense gran esforç. No hi hauria d'haver esforç en la pràctica de la Meditació. Però és cert que els diferents graus del Ioga són sinèrgics, és a dir, es complementen els uns amb els altres i és en la seva pràctica total que podem esperar obtenir els seus resultats majors i més definitius.

De totes maneres, la Meditació, lluny d’abordar-se com una profunda tècnica de coneixement i autoconeixement, pot simplement aplicar-se com a mitjà per aconseguir una eficaç resposta de relaxació i guariment, tant físic com psíquic. Cada practicant ha d'escollir on vol que la Meditació el porti. En aquest sentit, hem de considerar-la simplement com un vehicle que ens serveix per a la nostra finalitat. Les tècniques de Meditació són, doncs, tan nombroses com a interessos particulars existeixin entre els seus practicants.

D'entre totes elles, a HaridaYam escollim aquelles que considerem que poden ajudar de manera més efectiva els nostres alumnes per afrontar les situacions d'alts nivells d'estrès, falta de connexió anímica tan freqüent avui en dia, tanmateix, també alliberar-se d'addiccions, etc.

Recents estudis sobre tècniques de Meditació simple indiquen que:

La Meditació redueix el consum d'oxigen entre un 10 i un 20%.

És l'única activitat que redueix el lactat de la sang, un marcador de l'estrès i l'ansietat.

Les hormones calmants, melatonina i serotonina, s'incrementen, mentre que el cortisol, l'hormona de l'estrès, es redueix.

Té un efecte profund en els tres indicadors claus de l'edat:

                     ▪ Capacitat auditiva
                     ▪ Tensió arterial
                     ▪ Visió d'objectes propers

La persona que porta temps meditant pateix un 80% menys de malalties del cor i un 50% menys de càncer.

En el cas de malalties greus, de la mateixa manera que en malalties cròniques, la meditació és la millor ajuda per centrar la consciència en la pròpia realitat,         capacitant el pacient per acceptar les seves circumstàncies particulars. Permet extreure del propi interior la força mental i emotiva suficient i necessària per afrontar la malaltia amb majors possibilitats d’èxit.

Els qui mediten segreguen l'hormona de la joventut, la DHEA.

El 75% dels que pateixen insomni aconsegueixen dormir si practiquen Meditació.

El 34% dels que pateixen dolors crònics poden reduir significativament la medicació (prèvia aprovació mèdica).

Concentra