Què és el Ioga?

Ioga

“Allò més característic de la filosofia Ioga és el seu caràcter obert i acollidor: totes les perspectives sobre la realitat són correctes, però parcials. El punt de vista més vertader és aquell que les articula en una visió universal que no deixa res fora. En conseqüència, el Ioga i la seva essència, la Meditació, és la ciència de l’ampliació gradual de la consciència individual fins a la seva identificació amb la Consciència Universal, amb allò Absolut”. Swami Krshnananda (Rishikesh)

La paraula IOGA deriva del sànscrit ioga, mot que prové del verb iush (col·locar el jou a dos bous per unir-los), concentrar la ment, absorbir-se en meditació, recordar, unir, connectar, atorgar, etc.

El Ioga és una disciplina psico-espiritual que ressorgeix actualment com a necessitat d'una disciplina corporal i mental davant les exigències de la vida moderna. Segurament difereixi en molts aspectes amb el Ioga Mític, original, que es transmetia a pocs, en secret, oralment. El primer indici d'aquest Ioga Mític el trobem en un famós segell de terracota trobat en Mohenjo Daro, a l'actual Paquistan. Un segell que representa un més que possible Proto-Shiva, el Déu transmissor del Ioga, i que els arqueòlegs moderns situen uns 3.000 anys aC.

Com a Dharsana, és a dir, com a sistema filosòfic, apareix per primera vegada entre els segles III i II aC. Es tracta de la compilació feta per un savi indi conegut com Sree Patanjali, que va codificar tot el coneixement sobre el ioga en uns breus però substanciosos aforismes coneguts com a Yogasutras. Anteriorment, apareix la paraula ioga en textos ètics pertanyents a la Katha Upanishad i al Shvetashvatara Upanishad, segurament del segle VI aC.

Abans del primer mil·lenni, l'Índia estava poblada per un conglomerat de races arribades d'arreu del globus, per la qual cosa, possiblement, puguem considerar que potser el ioga fos un coneixement compartit per tota la humanitat, encara que sigui a l’Índia on s'ha conservat fins als nostres dies.

Textos com el Goraksa Shataka (s. X-XI), Gheranda Samhita (s. XVII), Hatha Ioga Pradipika (s. XV) o també el Shiva Samhita (de data desconeguda), fan referència a l’ensenyament rebut per boca de Adinatha (Siva com a Senyor primordial), que ensenyava Ioga a la seva esposa Parvati. D’aquí l'ensenyament va passar a Maatsyendranath i Goraksnath, Atmarama, Svamarama i així, successivament,  fins als nostres dies, en una cadena discipular ininterrompuda (Parampara).

Un altre text fonamental per accedir al coneixement del Ioga en el seu aspecte devocional, és el Bhagavad Gita, text on trobem l'essència de la religió índia, el Sanatana Dharma, que Krishna, com a Avatar o Encarnació del propi i Únic Déu Absolut, explica a Arjuna.

El Ioga es recomana a l'home senzill que busca una vida plena de sentit. Se li presenta com una guia científica completa. El Ioga és per a l'home i la dona racionals, perquè són aquests els que reconeixen un món circumdant advers a la seva ànima, que es troba perduda com una joguina davant les circumstàncies de la vida. La disciplina iòguica comprèn els aspectes corporal, mental i espiritual de l'ésser humà i pretén unificar-los.

El Ioga afavoreix la facultat per prosperar gradualment a través d'aquests tres estats, per tant, la pràctica iòguica ha de ser regular i constant. Això és el que coneixem com Abhyasa, (pràctica assídua i constant), fonament de l'èxit, juntament amb Vairaghya (desafecció). El Ioga concep un microcosmos intern dins l'ésser humà representatiu del macrocosmos extern, el qual queda afectat mitjançant les seves pràctiques internes.

El Ioga es divideix en dues grans vies, de la mateixa manera que un ocell té dues ales: 

Hatha Ioga: Ofert normalment i conegut com a Ioga Físic (Ioga Asana), (http://www.haridayam.com/hatha-yoga) . Res més allunyat de la realitat. El Hatha Ioga és una metodologia holística, espiritual que, encara que estigui orientada a afavorir l’evolució de l’ésser humà, secundàriament es descobreix, des del nostre punt de vista, com la més completa teràpia per a la prevenció de moltíssimes dolències físiques i emocionals.  És un Kriya Ioga, és a dir, un ioga d'acció purificadora sobre tots els mitjans físics, emocionals i mentals. Amb un treball físicament important a través d’asanes (exercici “adequat”) i pranayama (control respiratori). El Hatha Ioga, com pots veure, no és només exercici físic i respiratori. Implica també concentració mental, que va d’acord el nivell de cada practicant. No menys importants són els Satkriyas o sis processos purificadors, que tenen com a objectiu netejar la llengua, el coll, l’estómac, el nas i l’activació del foc gàstric, etc. permetent d’aquesta manera millorar la circulació del prana en tot l’organisme energètic i potenciar-lo mitjançant l’adquisició de mudres.

Raja Ioga: És considerat el màxim exponent mental, també conegut des de la codificació de Sree Patanjali com a Ashtanga Ioga o Ioga dels 8 graus, ja que estableix vuit gradacions de pràctica que han de contemplar aquells qui es lliurin a la seva pràctica en profunditat i que són d’adquisició gradual, afectant l’adquisició o  millora d’un sobre tots els altres.

  1. 1. Yames (Vots. Actitud cap als altres) 
  2. 2. Niyames (Preceptes. Actitud cap a nosaltres mateixos)
  3. 3. Asanes (Exercici adequat d’abast somàtic i psíquic)  http://www.dsalud.com/index.php?pagina=articulo&c=707
  4. 4. Pranayama (Ciència del control de la respiració)
  5. 5. Prathyahara (Interiorització)
  6. 6. Dharana (Concentració)
  7. 7. Dhyana (Contemplació)
  8. 8. Samadhi (Integració de subjecte, objecte i procés)

Els dos iogues són complementaris i entre tots dos se situen el Mantra Ioga, el Karma Ioga, el Jñana Ioga, el Bhakti Ioga i el Laya Ioga, tots ells iogues complementaris que marquen matisos de pràctica, d'acord a la naturalesa de cada persona.

El Ioga promet, si es practica adequadament, retardar la desorganització de les condicions corporals i mentals que arriben amb el pas de l'edat i que culminen amb la malaltia i finalment amb la mort física.

Per al Bhagavad Gita el Ioga és: "la destresa en l'acció" (BG II.50).

Per a Sree Patanjali el Ioga és: "el control de les fluctuacions de la ment" (Yogasutras I.2).

Per a Swami Krshnananda, de Rishikesh: “El Ioga és allò que separa l'home del dolor ..."

Per altres el "Ioga és IOGA", és a dir, experiència pràctica íntima.