Meditació del Samadhi. La Visió Plàcida

 

“El savi talla en dos el nus de l'egoisme amb l'espasa afilada de la meditació constant. Llavors, el coneixement suprem del Ser, o la completa il·luminació interna, o l'Autorealització, descèn. El savi alliberat no té dubtes ni il·lusions. Tots els llaços del Karma queden destruïts. Així, doncs, es tracta d'estar sempre ocupat amb la meditació. Aquesta és la clau mestra per obrir els plans de l'eterna benaventurança” Swami Sivananda (Concentración y Meditación. E.L.A.)

 

 

Meditació en la Visió Plàcida, en la Tradició Ioga Vedanta

 

La meditació requereix, al menys en els seus inicis, una tècnica a la qual cal adherir-s'hi. No podem arribar al punt en què anem a meditar sense conèixer com, quant, per què, per a què, etc. Per això la nostra llarga exposició abans d'exposar La meditació del Samadhi o de la visió plàcida.

 

Així, com en qualsevol altra activitat que vulguem emprendre, hem de recollir-ne una mínima informació per tal que la nostra ment racional pugui arribar a veure la possibilitat de recollir algun fruit en aquesta nova activitat que li proposem. Creiem que és bo conèixer les teories que fonamenten la meditació com un bé inapreciable i, fins i tot diríem, ineludible a la nostra vida. La meditació és tan important per a la nostra salut física, emocional i mental com ho és el descans regular de cada nit i d'aquest fet ja se n'estan adonant molts científics en estudiar els seus efectes.

 

Però la nostra ment no està acostumada a aquest hàbit. En els seu “software” bàsic la meditació no hi és, tal programa no ve de sèrie. A l'entorn familiar, social o acadèmic no hi figura com un aprenentatge d'interès general. Per una altra part, la meditació acostuma a venir vestida d'indumentària oriental, d'encens, flors i records de hippies fumats en els jardins sense fer res, no afavorint gens així la seva assimilació en la nostra societat.

 

Quan ens iniciem en la meditació, generalment ho fem seguint les instruccions d'algun llibre, article periodístic, etc., pretenent poder romandre el temps que la nostra ment, amb molt d’ego, decideixi capriciosament. En aquest moment, potser il·lusionat, esperem que apareixin llums, éssers extraordinaris, genis... que ens ofereixin la sanació miraculosa dels nostres mals o, en el més folklòric dels casos, el número de la loteria dels divendres... com qui li posa julivert a San Pancraç per obtenir la seva gràcia a la feina. Llavors, en la nostra novedosa experiència, tot surt malament. Ens sentim incòmodes, ens ve tot a la ment... mentre intentem “deixar-la en blanc”. “Ens fan mal les nalgues, els genolls, la columna vertebral. S'entumeixen les espatlles i..., aquesta picor tan insistent que descobreixo en el meu nas... Milers d'ocells del pensament vénen a la nostra ment, el mal de cap comença a sortir...”

 

Serà difícil repetir l'experiència i, més difícil encara, que siguem capaços de portar-la més enllà del simple endormiscament que aconsegueix la majoria dels que creuen meditar. Per pescar cal conèixer les arts de la pesca, cal conèixer el riu, les espècies que el riu ens ofereix, el seu aliment preferit, etc. En la meditació és el mateix. Primer és necessari un coneixement introductori que ens ofereixi la tècnica a seguir, el mètode, conéixer la nostra motivació i saber si està d'acord amb allò que la meditació pot oferir-nos. La Meditació és una activitat sèria, gairebé científica, que hem de realitzar des del cor que orienta la raó.

 

Mai ens cansem de repetir el mateix: els Ioga Sutras de Patanjali, des del nostre punt de vista, són la més completa codificació escrita mai sobre tècniques mentals, no religioses, per assolir el món de l'esperit. En ells, la meditació és un estadi en el conjunt de tècniques i coneixements que se'ns ofereixen. No aprofundirem aquí les seves raons per ordenar tot el procés de consecució de la llibertat humana en els seus vuit graus, però aquí els posem com a recordatori:

 

 

Els Vuit Graus del Ioga de Patanjali

 

  1. 1. Yama: Actituds a tenir en compte respecte a allò que ens envolta.
  2. 2. Niyama: Actituds a tenir en compte cap a nosaltres mateixos
  3. 3. Asana: Pràctica d'exercicis psicofísiològics amb plena atenció i consciència respiratòria durant el seu procés.
  4. 4. Pranayama: Regulació conscient i deliberada de la respiración
  5. 5. Pratyahara: Control dels sentits per portar-los cap a l'Interior
  6. 6. Dharana: Capacitat de dirigir i concentrar la ment sobre un punt o objecte de coneixement.
  7. 7. Dhyana: Capacitat d'establir interaccions amb allò que intentem comprendre
  8. 8. Samadhi: Integració completa amb l'objecte de la nostra comprensió.

Quan diem meditació ens estem referint a un procès mental d'enfocament de la nostra intenció/atenció que es compon de tres estadis clarament diferenciats:

 

  1. 1. Pratyahara / Interiorització de tots els meus sentits
  2. 2. Dharana / Concentració de tot el meu ésser en l'objecte del meu interès, sense esforç, sense lluita
  3. 3. Dhyana / Meditació o contemplació d'allò que succeeix durant tot el procès

Habitualment ens referim al procès complet d'un treball mental composat de diferents fases o graus: Pratyahara, Dharana i Dhyana, que a la seva vegada depenen també dels graus anteriors -Yama, Niyama, Asana, Pranayama- per aconseguir l'èxit.

 

No considerem que sigui suficient ni fructífer asseure's i deixar-se anar, o comptar pedretes negres pels pensaments “dolents” i pedretes blanques per als pensaments “bons”... Tampoc la visualització de qualitats positives és pròpiament meditar, encara que és quan assolim alts graus de meditació quan el treball de visualització és més efectiu. Aquestes són tècniques introductòries de presa de consciència dels propis continguts mentals. Estan bé. Són un inici. Però per penetrar en la meditació cal anar més enllà. Llavors, insistim, meditar és una tècnica, un mètode, alguns mestres diuen que són una ciència de la ment, que s'apren, no adquirim el seu domini del no res. En aquest aprenentatge és molt important l'orientació que rebem, la motivació amb què emprenem l'aprenentatge, etc. La meditació suposa un control dels sentits per tal que aquests no ens enganyin o ens confonguin, ja que en algunes ocasions les interpretacions que fem d'allò que ens transmeten són parcials i interessades i, per una altra part, ells mateixos en la seva funcionalitat no són infalibles. 

 

En aquest aprenentatge hem de tenir en compte, com ens diu Swami Krishnananda, que: “No podem controlar els sentits només amb la força de la voluntat. Poden controlar-se, però només se'ls pot véncer en la meditació profunda, en el samyama, en el samadhi...”. “Realment, aquesta il·lusió divina meva feta de les qualitats de la Naturalesa és difícil de superar. Només aquells que es refugien en mi superen aquesta il·lusió”. És la força o Shakti de Déu qui es manifesta com a desig. La rendició a Déu és la via. Rendeix-te i Ell s'ocuparà de tu”.

Rendir-se per retornar el camí de retorn des de Samsara, on la consciència es converteix en matèria, cap a Si mateix, cap a allò que és. El Ioga és, abans de res, un procès educatiu, que no funciona per la força, sinó per la comprensió gradual, potser d'allò que no és enlloc del que sí que és. Aprenem a discernir allò que realment no és essencial d'allò que és precís i, per tant, vertader i necessari, en el procès del viure quotidià.

 

Ens ofusquem en prendre les teories i les pràctiques de la “Sala de Ioga” a les nostres vivències i circumstàncies quotidianes per després posar-les a prova, posar-les en valor real. Aquest procés conclou en la fe en l'existència de Déu, ens consciència, amb capacitat d'ajudar-nos en tal experiència. La fe obre un nou nivell de comprensió en què ens sincerem amb nosaltres mateixos adonant-nos i acceptant que som responsables de la nostra vida. Ningú sinó jo sóc el responsable dels meus actes, erronis o no, que en el passat han conformat el món que avui percebo i en què habito.

 

S'obre un procés purificatori i en tal procés és fonamental Creure que aquells errors se’ns perdonen quan ens rendim a la divinitat present en tot ésser humà. Quan sincerament intentem rectificar la nostra visió del món, el nostre comportament, davant les circumstàncies que els nostres actes duen a l’experiència unitària de l’ésser.

 

Comença aquí, de veritat, el Ioga de l’Acció, el Karma Ioga. Per això, un cop més, renunciem a contemplar res que no sigui Ishvara, la personificació d’allò diví en cadascú de nosaltres. Aquesta contemplació ha de convertir-se en la nostra respiració. Ha d’impregnar el nostre ésser i fondre’s amb el nostre Pranayama, mitjançant les seves diverses tècniques. L’ésser es mostra atent, expectant  a tot allò que els sentits li mostren, sense aferrar-se a res de tot allò que pugui sorgir, ni simbòlic ni intel·lectual, perquè tot és sensació, tot és forma, tot és idea, tot segueix sent ment en la meditació.

 

Allò que l’ésser busca és Amor i l’amor que anhelem no es troba a la ment. Deixem, doncs, que tot allò que sorgeixi, sense donar-li més valor, que tot flueixi com l’aigua d’un riu calmat, a través de llit que la mare terra li ofereix i romanguem apaciblement anhelants, sense ansietat, davant la flor de lotus que suposa el fluir del pensament. Aquest s’obrirà en el moment adequat i ens oferirà tota la seva essència perfumada, que es troba més enllà dels conceptes racionals. Però la ment és pura il·lusió, pura Shakti de Déu, manifestada en forma i mode per protegir allò incognoscible de les mirades impures, que no trobarien altra cosa que dolor i ceguesa davant la seva puresa. Les forces de la dualitat que mantenen la realitat d’aquest món aparent floten també en el nostre contingut mental, jugant el joc de la vida en el nostre camp de consciència. Això no obstant, entre inhalació i exhalació, ens ve el record que ens connecta novament amb la Fe i a la nostra ment sona el record que ens despertà un dia: Satyameva Jayate “La veritat triomfa”.  Deixem anar tot esforç, tota lluita, tota sensació i anhel, tot refús i dualitat. Ja no hi ha riu, ja no hi ha flor, ni perfum ni fluïdesa. No hi ha qui observi, ni meditació, ni ser ni no ser, només hi ha Vida en Veritat.

 

“Purusartha-suniamam gunanam pratiprasavah

kaivaliam suarupa-pratistha va siti-sakter iti”

 

Kaivalia és aquell estat en què les gunes (entren en equilibri i) es fonen,

no tenint ja objecte en relació a Purusha (Ànima).

L’Atma s’estableix en la seva Naturalesa Real, que és Pura Consciència. Fi”

YS Cap.III, 34 

 

Adquirint aquest poder inherent a la Consciència (de conèixer la Naturalesa Real de l’Univers),

l’aspirant assimila l’univers a ell mateix. (La seva Naturalesa Real ho engloba tot)

Pratyabhijñahrdayam

 

“L’única via per arribar a la veritat és la raó”

“Allò que ens ofereixen els sentits són pures aparences.

Només des de la raó podem entendre l’autèntica naturalesa de les Coses”.

Parmènides

 

Fonament filosòfic de la meditació segons el Ioga / Vedanta

 El Vedanta és una de les sis darsanes (1) o filosofies principals de la tradició índia que expliquen el món. Les Upanishads són, “el punt final de la literatura vèdica, són un compendi dels costums, ritus i cerimonial litúrgic de la dilatada i complexa tradició vèdica i, al mateix temps, una nova reinterpretació de la mateixa. Busquen, abans de res, l’última unitat ontològico-mística latent en la tradició vèdica pluriforme, la unitat subjacent a la multiplicitat existencial”. (La sabiduría del bosque. Félix G. Ilárraz / Òscar Pujol).

 

“En veritat, aquestes són les quintaessències de les essències.

Perquè els vedes són les essències i aquestes (les Upanishads) són les seves quinta essències.”

Chandogya Upanishads 3-5-4

 

Les Upanishads neixen en part com a reacció contra el ritualisme mecànic en què havien caigut els brahmans (sacerdots), però també com una evolució natural del coneixement vèdic, així com de l’experiència meditativa realitzada per ascetes contemplatius retirats a les muntanyes, solitaris o en petits grups.

Es distingeixen del període brahmànic, especialment per establir un “procés conscient d’interiorització dels elements pre-upanishàdics, a la recerca constant de l’últim principi o “ser-en-si”, l’ésser essencial de tots ells. (1).

En l’època axial, entre els segles VIII i V aC. Emergeix, en diferents zones del món, el pensament autoreflexiu, una ètica i política universal, una metafísica de la unitat que conclou en un sentiment religiós d’allò Immutable. Cal situar les Upanishads en aquest context, el del primer floriment de la raó. 

Els Set Bhumikas

Per al Vedanta existeixen set estats de consciència, que l’ésser humà experimenta en la seva recreca de la Veritat / Realitat.

  1. 1. Subhecha: Recerca de la Veritat. La Veritat com a realitat darrere allò quotidià, allò que perdura al temps i més enllà de l’espai. Més enllà de la pantalla on es reflecteix la història diària objectiva que tots contemplem, encara que amb diferents matisos i apreciacions.
  2. 2. Vicharana: Correcta interrogació. Convençuts que la història objectiva que perceben els nostres sentits no pot ser real, ja que intuïm que hi ha alguna cosa més, emprenem amb sinceritat la recerca d’allò Real, de la Veritat.
  3. 3. Tanumanasa: Esvaïment de la ment. La ment perd així l’interès per allò que el món li mostra i es lliura a la recerca o percepció de l’Ànima. Aquest grau de consciència correspon a les últimes fases de Savitarka i Nirvikarpa Samadhi (2)
  4. 4. Sattuapati: Puresa de ment. Tota modificació mental es redueix a la identificació amb l’Ésser. Correspon a Sananda i Sasmita Samadhi.
  5. 5. Asamsakti: Estat mental de desaferrament. En conèixer el Ser, el meditador no es veu afectat per cap element del món
  6. 6. Padarthabhanava: Coneixement de la veritat. El karma, les impressions mentals del subconscient han sigut gairebé totalment destruïdes, no podent així produir nomes accions que lliguin l’Ànima al món.
  7. 7. Turiya: Estat d’alliberament. El meditador percep Déu en totes les coses. Ja no actua, el cos i els seus components acaben de consumir-se.
    1. (1) Darsana, de l’arrel drs= veure, observar, d’on deriva visió i vista. Sistemes filosòfics-teològics.
    2. (2) Samadhi, de l’arrel dhà= collir, reunir, i del prefix sam= conjuntament. Absorció completa en la realitat última, amb pèrdua de l’autoconsciència. Estat de profunda concentració, l’últim dels estats espirituals iòguics.

(1 i 2) Traducció de R. Panikkar a Espiritualitat Hindú, Ed. Kairós

L’ésser humà experimenta aquests set estats de consciència en un món compost, per al Vedanta, per quatre graus o estadis, dimensions existencials, que en conjunt denomina Brahman, la Realitat Última.


El Brahman Quàdruple

“Ara bé, aquell ésser assossegat que elevant-se des del cos i assolint la llum suprema es manifesta en la seva pròpia forma, aquell és l’atman.

Aixó us dic: Aquell és l’immorta, el que està lliure de temor. Aquell és brahman.

El nom d’aquest Brahman és en veritat allò Real”.

Chandogya Upanishad 8.3.4

 

Totes les pràctiques espirituals, la meditació inclosa, participen d’aquests quatre aspectes de l’espiritualitat, siguin de les escoles que siguin.

 

  1. 1. Vaisvánara. El món físic. Descobrir Déu en les tasques del món. És el karma Ioga, el camí de l’acció conscient i desinteressada.
  2. 2. Taijasa. El món ideal. Allò que hi ha darrere les aparences, que solament ho podem percebre després d’abandonar-nos a l’amor devot. El Bhakti Ioga. Déu en totes les coses, en tot allò que fem.
  3. 3. Prajñna. El món espiritual. Jñana Ioga. Trascendit el coneixement per l’amor, a través de la saviesa es percep que tot està ple de Déu.
  4. 4. Turiya. El món transcendent. Només U, només Brahman. Déu en Si mateix. Tot i res existeix. Sat, Chit, Ananda.

 

“L’espai a l’interior del cor és tan gran com tot l’univers. En el seu interior hi caben el cel i la terra, el foc i el vent,

el sol i la lluna, el llamp i les estrelles. Tot allò contingut en el seu interior, allò que pertany a aquest món i també allò que no li pertany”.

Chandogya Upanishad 8.1.3

Mitjançant la pràctica iòguica i el desaferrament es desenvolupten quatre classes de percepció conscient i gradual de la Realitat que en el seu conjunt denominem genèricament com a Samadhi.

En el tercer estadi desenvolupem una percepció del món i de la vida que transcendeix tot coneixement i que es caracteritza per la manifestació d’una “saviesa plàcida”.

La tradició reconeix dos classes de Samadhi:

    • - Samprajñata Samadhi: On s’hi reconeixen quatre tipus graduals
    • - Asamprajñanta Samadhi

 

SAMPRAJÑATA SAMADHI (Samadhi amb Llavor, procés de concentració i dissociació de l’ego dens).

    1. 1. Savitarka: Absorció analítica. Amb interrogació. Es medita en els elements continguts en l’espai-temps, la matèria. Aquesta, ja que no té realitat pròpia, és qüestionable aplicant la raó.
    2. 2. Nirvitarka: Absorció en la no deliberació, no interrogació. Es medita en els elements subtils, fora de l’espai-temps, fora de la realitat material, com els xacres, els nadis, els símbols, etc. No podem interrogar, només discriminar tot allò que succeeix per romandre en el nostre objecte de meditació.
    3. 3. Sananda: La meditació transcendint la dualitat de matèria-no matèria, dins-fora, etc. de manera natural, es posa sobre la pròpia ment. La Naturalesa Original apareix en forma d’experiència beatífica. Aquest estat de beatitud ens allibera dels mecanismes racionals d’estudi, d’investigació i satisfacció. És l’experiència pura, però encara no permament.
    4. 4. Sasmita: L’experiència de la beatitud, situa la meditació sobre la pròpia ment. Els components físic i vital han sigut transcendits, predomina el component intel·lectual. S’experimenta la Realitat del Si mateix, l’ego sense qualitats, el Jo. Però encara percebem la dualitat, ego-Déu. 
    5. ASAMPRAJÑATA SAMADHI (Samadhi sense Llavor, adual)
  1. És la culminació de tot el procés iniciat en Samprajñata Samadhi. És l’estat de fusió amb allò Absolut que està més enllà de tot coneixement, més enllà de tota forma, concepte, etc. És l’experiència adual, “no hi ha qui observi, no hi ha res observat”. És l’experiència del no retorn, l’Alliberament, Moksa, Nirvana. Només l’Ànima amb la seva prístina lluminositat. Llum clara. Brahman.

“Aquells que posseeixen una ment equilibrada, un coneixement profund

 i són experts en ioga, em veuen en el cos humà que és on em manifesto 

plenament amb totes les meves qualitats”.

Srimad Bhagavatan II, 21

 

Necessitat de crear l’hàbit de la meditació


 Seguretat

La principal preocupació de l’ésser humà és l’adquisició del benestar, que ens ve precedida per la suposada seguretat que ens aporta la salut, la feina, una bona economia, bones relacions socials i familiars, etc.  Això no obstant, l’experiència ens demostra que la seguretat no existeix en aquest món material que habitem. La filosofia vèdica així ens ho adverteix també. No hi ha seguretat en Samsara. No n’hi pot haver. Com podem trobar seguretat en allò que està sempre, per pròpia naturalesa, subjecte a canvi, dependència, relativitat i, fins i tot, a corrupció? La nostra única certesa és que estem sotmesos a la decadència i, en últim terme, a la mort. Això no obstant, la vida recolza a tot ésser que és i que es manté conscient del procés.

 Sensació i sensibilitat

La vida, la nostra pròpia naturalesa aparent,ens porta a moure’ns des de l’àmbit de les sensacions que ens transfereixen els nostres pobres i no sempre afinats sentits físics. La sensació incrementa un conjunt d’estratègies artificials que ens porten a experimentar un món d’accions inconscients i que, la majoria de vegades, ens submergeixen en la confusió més angoixant. En canvi, quan ens movem des de la sensació cap a la sensibilitat, el nostre món d’acció sembla prendre una altra dimensió, sembla ser un altre espai. Quan obrim la nostra sensibilitat cap a l’existència, cap a la vida i la consciència plena, tant la visible com la invisible, tant la material com l’espiritual, penetrem en un pla existencial de plena consciència i claredat plàcida que ens permet veure, entendre i comprendre...

 Sofriment i felicitat

Tant la felicitat com el sofriment són sensacions transitòries. El sofriment ve del nostre jo conceptual, separat i autoprojectat pels nostres sentiments de dualitat, de pèrdua-guany, de bo-dolent, bàsicament. Aquest sofriment és útil només per alliberar-nos, per despertar a la vertadera realitat, des d’on podem qüestionar-nos tot el nostre petit ésser, el nostre ego personal, interessat. Hem d’obrir-nos a aquest petit gran dictador per entendre’l i veure la realitat que ens mostra i, en aquest moment d’obertura, observació i acceptació de tot allò que sorgeix, el sofriment deixa ja de tenir sentit, ha complert amb el seu objectiu de despertar-nos del nostre error. En aquest moment sorgeix la felicitat, l’acontentament o la satisfacció perquè inconscientment reconeixem que hem fet simplement allò que s’ha de fer: obrir-nos, observar i acceptar. Però aquesta satisfacció o felicitat és també passatgera, de moment, per això no l’hem de sobrevalorar. Ens mantenim atents al fluir de la vida.

 Religió o espiritualitat

L’experiència d’aquelles i aquells que han aconseguit, al llarg dels segles, transcendir les seves personalitats, diferents personatges, homes i dones per igual, de qualsevol religió i societat del món, adscrits o no a qualsevol tipus de religió o filosofia de vida, tots ens orienten cap a un saber transcendent comú, que a Occident es coneix com a Saviesa Perenne i a l’Índia com Sanatana Dharma (La Llei Eterna). Totes les seves experiències quan es refereixen a Déu, convergeixen cap a un sol i Únic Déu, encara que pugui representar-se en totes les seves múltiples facetes. De totes maneres, ningú discuteix sobre l’existència, o no, de Déu. Tots i totes convergeixen en què Déu és Amor, Compassió, Caritat, Perdó, Altruisme, Benevolència, Humilitat. Déu és Un mateix i l’altre. Déu com a Realitat Última. La vertadera espiritualitat no és, doncs, alguna cosa on un pugui unir-se o que en pugui quedar exclòs. Res que pugui acceptar o negar. L’espiritualitat és una dimensió íntima de la qual absolutament ningú pot abstreure’s. Forma part de la nostra veritable essència com a éssers humans. Hi creguis o no, segueix habitant en tu la llavor de la vida que transcendeix la teva experiència racional.

La vertadera experiència religiosa té el seu fonament en l’existència universal, que és la vida més enllà de la mort, en la intel·ligència superior que neix amb el samadhi i que ens situa fora dels conceptes dualistes de la ment material, de paraula-pensament. La pràctica espiritual és la que ens porta a experimentar la realitat de la vida infinita i la intel·ligència superior en nosaltres i per nosaltres mateixos.

Per això, i al contrari d’allò que ens diuen TOTES les religions organitzades, no necessitem intermediaris, es diguin capellans, lames o swamis. Podem necessitar guies que hagin recorregut certa part del camí, amics avançats en l’estudi i la pràctica, però no acceptem intermediaris en la nostra experiència de Déu. Aquesta experiència és íntima i intransferible en tots els sentits. Sempre des del respecte escoltem a aquells que diuen saber-ne més, però una de les bases fonamentals del Ioga és utilitzar amb saviesa la discriminació. Hi ha molts falsos profetes, recorda que n’estem avisats en totes les tradicions i el proper profeta no ve en carn i ossos, sinó en el cor de cadascú que el busqui. Tu mateix, tu mateixa ets el nou Avatar de l’Era d’Aquari. Això és el que has de fer, les qualitats de l’Avatar del teu propi cor, això és entrar a la Nova Era.

 

Sóc Jo, davant del meu ésser més íntim, déu i diable, en mi.

Sóc Jo, davant la meva Consciència Superior, Déu, com a ésser humà.

Sóc Jo qui Escull, Crec i, si de cas, Jutjo el meu món, a la llum de la meva consciència.

 

 La vertadera espiritualitat ens ha de portar només davant del nostre vertader Ser, no a una altra persona, lliure o institució. Encara que evidentment podem i hem d’aprendre de les experiències i coneixements aliens, però sempre i quan no coartin la nostra més absoluta llibertat d’acció i consciència. La Vertadera espiritualitat és Llibertat de cos, ment i ànima.

 

Viure

Viure adonant-nos i realitzant en el teu dia a dia, moment a moment, que la vida, més enllà de les seves diverses vestidures, necessàries, sens dubte, per a la seva manifestació i joc és Consciència Plena Indivisa. La vida sempre ha sigut i ho seguirà sent, un misteri per resoldre. Aquest es el joc de Déu. Però la vida, viscuda amb gràcia amb esforç, però sense lluita, deixant-se fluir, és abundància, és prosperitat.

 

La meditació, la percepció

“El Ioga consisteix en suprimir l’activitat de la ment (2)

En aquest moment, el perceptor descansa en la seva pròpia naturalesa” (3)

Yogasutras de Patañjali Cap I- 2 i 3

 

El propòsit de la nostra existència és prendre consciència de la nostra pròpia evolució com a éssers humans. Per tal que això s’esdevingui, les nostres energies internes, la nostra energia psíquica ha de ser “purificada” i equilibrada. La seva vibració subtil ha d’afinar-se en un to determinat. D’aquesta manera, la percepció a través d’aquesta energia es torna més i més clara i profunda en els seus matisos. En tot aquest procés de presa de consciència, comptem amb dos aspectes:

L’Observador. L’estat de veure en si mateix, que ha de deslligar-se de tota creença pròpia, judici i intenció que pugui portar-lo a interpretacions interessades. Per això és precís l’establiment d’un mètode d’estudi i pràctica sistemàtica.

Allò Observat: El món en què ens desenvolupem i que volem conèixer: físic, emocional, mental. I en aquest també el seu aspecte astral, molt més subtil que el conscient.

El procés de Meditar ens apropa a un estat de percepció lliure de conceptes, idees preconcebudes, judicis de valor propis dependents de les nostres experiències passades i de les nostres pors futures, submergint-nos, a poc a poc, en un pla de percepció pura, a través de la vivència de l’autoconsciència de la nostra pròpia naturalesa pura i eterna. Aquesta experiència encara en petites dosis marca profundament la vida de qui medita. Tot el temps estem canalitzant una personalitat que creiem i assumim com a pròpia, sense adonar-nos-en que és un fet que ens ve facilitat per la nostra família, educació, entorn general. Quan som capaços de desprendre’ns d’aquesta informació, la nostra ment esdevé clara i podem llavors entreveure la veritat del nostre Ésser Vertader.

 

Meditació no és canalització

 La canalització està avui en dia molt de moda. Nosaltres advertim que res ha de ser dolent per si mateix, però la canalització no és meditació. Els seus mitjans poden semblar similars, però en realitat són totalment diferents. També ho són els seus objectius i els mitjans per aconseguir-los. Meditació és el mitjà per Alliberar-se de la Il·lusió, fins i tot de les il·lusions del món dels déus.

 

“Tarakam sarva-visaiam sarvatha-visaiam akraman ceti vivekayam-ñanam”

Yoga Sutras de Patañjali Cap. II, 55

 

Traducció:

“El coneixement més alt, nascut de la discriminació, ho transcendeix tot; 

percep tot simultàniament en el temps i en l’espai i tot ho transcendeix, fins i tot, el Procés del Món”


 http://youtu.be/Ekycwf3Q-wo 

Bibliografía:

Aforismos de Patañjali comentaris de Swami Vivekananda 

Yoga Sutras de Patañjali, comentaris de Swami Vishnu Devananda

Yoga Sutras de Patañjali comentaris de Rasik Vihari Joshi

Bhagavad Guita, Cometaris de Swami Sivananda

Los Orígenes del Hatha Yoga (Hatha Pradipika, Gheranda Samhita, -Goraksa-Shataka) comentaris d’Alicia Souto.

El Yoga como Ciencia Universal, Swami Krisnsananda, edi. De Javier Ruíz Calderón

Espiritualidad Hindú, Sanátana Dharma. Raimon Panikkar

La Vida de Ramakrsihna, Romain Rolland

De la Oración a la Contemplación, Consuelo Martín

Concentración y Meditación, Swammi Sivananda

La Indagación del Ser, El Camino de ramana Maharshi. Sri Sadhu Om

El Sendero del Dharma. Sesha

Shiva Samhita, Tratado original de Yoga. Shyam Gosh

La Sabiduría del Bosque. Antología principales Upanishads. Félix G- Ilárraz y  Óscar Pujol